dimecres, 9 de juliol del 2014

Aiguaviva i els templers


Ordenant l'arxiu electrònic personal -després de la mort d'un vell ordinador- he retrobat aquest article que vaig escriure fa uns dos anys.

Aiguaviva i els templers
Pel·lícules, novel·les i còmics han convertit els templers en una misteriosa societat secreta que va acumular uns immensos tresors de valor incalculable i que (de bracet amb merovingis, càtars, maçons i el Vaticà) mou secretament els fils ocults que maneguen la història de la Humanitat des d’abans de Crist fins als nostres dies.
La realitat, però, és força més prosaica. Els templers eren els components d’un orde religiós i militar creat l’any 1118 a Jerusalem amb la finalitat de protegir els pelegrins que anaven a Terra Santa, feia poc conquerida pels croats. És a dir, eren alhora monjos i soldats. Amb el suport de l’Església i de molts regnes cristians es van enfortir ràpidament, primer a Palestina, on van crear una xarxa de fortaleses, i després arreu del Mediterrani. Bona part del seu poder es va consolidar gràcies al fet que els templers es van dedicar especialment al canvi i a la banca, de manera que esdevingueren una important font de finançament per als regnes de l’època.

La creu dels Hospitalers senyoreja a la façana principal de la casa del Temple d'Aiguaviva (Gironès)
La península ibèrica, on es lliuraven les grans conquestes contra l’Islam, esdevingué un indret ideal per a la seva expansió. Al nostre país els templers tingueren un paper primordial en la conquesta de la Catalunya Nova, de les Illes i del País Valencià. Organitzats en comandes, els templers foren especialment poderosos en aquestes zones recentment conquerides (Gardeny, Tortosa, Montsó, Miravet, Peníscola...), però també obtingueren territoris a la resta del país.
Amb les possessions que havien anat adquirint al nord-est de Catalunya, els templers organitzaren les comandes de Castelló d’Empúries i d’Aiguaviva. Se sap que la d’Aiguaviva estava en ple procés d’organització l’any 1192 quan el comanador Berenguer d’Arbres adquirí un camp a Salt, i plenament constituïda el 1209, quan Berenguer de Salt i Beatriu, la seva dona, fundaren una llàntia a l’església de Santa Magdalena del Temple d’Aiguaviva. Altres possessions de la comanda d’Aiguaviva eren diverses cases a Girona, importants drets a les parròquies baixempordaneses de Fontanilles i Rupià i diverses possessions a la veïna població de Vilablareix, entre les quals destaca la capella de Santa Maria de Madrenys, a l’actual mas Civila o can Peremàrtir.

L'església parroquial de St. Joan d'Aiguaviva (Gironès)
La casa del Temple d’Aiguaviva, després convertida en masia, s’ha conservat fins a l’actualitat, i això fa d’aquest edifici un element de patrimoni històric de primer ordre. Llevat de la capella de Santa Magdalena, que és més antiga, el que veiem avui d’aquesta casa no és del segle XII, sinó que pertany a una construcció feta al segle XVI, de planta trapezoïdal, quasi quadrada, amb la planta baixa subdividida en dos grans àmbits separats per una paret on s’obren tres grans arcades de mig punt. Al segle XVII la casa s’amplià cap al sud fins assolir les dimensions actuals, i després encara patí diverses reformes parcials. Tot i així, és segur que el dia que es faci una bona investigació arqueològica de tot l’edifici podrem saber amb precisió com era originàriament la casa templera d’Aiguaviva i quina evolució va tenir posteriorment. Sense oblidar que al costat mateix hi ha una interessantíssima torre sepulcral d’època romana.

Façana lateral de la casa del Temple d'Aiguaviva, amb la capella de Sta. Magdalena
L’any 1307 l’orde del Temple, que s’havia tornat perillosament massa poderosa, va ser abolida a França, on residia el Gran Mestre des de la pèrdua de Terra Santa. Els principals representants de l’orde foren perseguits, detinguts i executats i les seves possessions confiscades. El suport papal a aquesta acció va afavorir que la dissolució del Temple s’expandís ràpidament per tota Europa. A Catalunya les possessions templeres van passar l’any 1317 a l’orde de l’Hospital, que era una institució religiosa i militar molt semblant al Temple. Els hospitalers, doncs, passaren a regir la comanda d’Aiguaviva i ho van fer fins al segle XIX. Foren ells els que van construir l’edifici que avui coneixem i els que hi deixaren la marca de les creus de vuit puntes, emblema de l’orde, que podem veure esculpides en diversos punts de les parets de la casa.

Joan Llinàs i Pol
Historiador i arqueòleg

Article publicat a Tirínculis, revista d'Aiguaviva. Núm. 39, juny 2012. p.36.