tag:blogger.com,1999:blog-71816193793760331452024-03-13T14:54:58.018+01:00Tempus fugitHistòries d'abans, històries d'ara i ucroniesJoan Llinàs i Polhttp://www.blogger.com/profile/12700109126949844748noreply@blogger.comBlogger7125tag:blogger.com,1999:blog-7181619379376033145.post-44907129941701601542015-12-28T00:08:00.000+01:002020-02-05T19:12:39.767+01:00Les termes romanes de Caldes de Malavella<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">INAUGURADA LA REHABILITACIÓ DE LES TERMES ROMANES</span></b><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">El dia 4 d'octubre va
tenir lloc la inauguració de la rehabilitació de les termes romanes del turó de
Sant Grau. Es clou així un procés que va començar l'any 1897 amb l'inici de les
primeres excavacions i que, amb llargues interrupcions, ha durat 118 anys.</span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" Name="header"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-VCaP9E_97E8/VoBp5DAoNlI/AAAAAAAAAHU/2m0riLfqhBw/s1600/20151004_inauguracio_termes_romanes_caldes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://3.bp.blogspot.com/-VCaP9E_97E8/VoBp5DAoNlI/AAAAAAAAAHU/2m0riLfqhBw/s320/20151004_inauguracio_termes_romanes_caldes.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">Inauguració de les termes romanes de Caldes de Malavella, el 4 d'octubre de 2015</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Al segle XIX, després
de 18 segles de funcionament, aquell balneari que els romans havien construït
pels volts de l'any 50 dC fou abandonat. L'edifici, que en els darrers segles
havia estat un hospital de pobres, encara es va emprar com a quarter de
cavalleria durant la tercera guerra carlina (1872-1875). Després s'hi inicià un
desafortunat procés d'espoli que va comportar la desaparició de les voltes i de
la part superior del costat est de l'edifici romà, que fins aleshores s'havia
conservat pràcticament de manera íntegra.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Entre 1897 i 1902,
gràcies al patrocini de l'industrial Pau Estapé i Maristany, i sota la direcció
de Norbert Font i Sagué, s'hi van efectuar les primeres excavacions, que van
posar al descobert la totalitat de la gran piscina central, l'ambulacre, l'aTla
est i part de l'ala sud, mig ocultes per les reformes medievals i per les
acumulacions de concreció calcària que s'hi havien anat formant degut a l'acció
de l'aigua. Posteriorment, cap als anys 20, el que s'havia descobert en
aquestes excavacions fou consolidat i es realitzà una primera adequació del
monument.</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-FBuqbGlLSlI/VoBwiRFUjxI/AAAAAAAAAIU/J7Y2ONRxPpU/s1600/termes_romanes_historia_Selva.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="206" src="https://4.bp.blogspot.com/-FBuqbGlLSlI/VoBwiRFUjxI/AAAAAAAAAIU/J7Y2ONRxPpU/s320/termes_romanes_historia_Selva.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">Imatge de les termes romanes a principis del s.XX (Font: Història de la Selva, p.114)</span></span></td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Però el procés de
recuperació de les termes no s'havia acabat. Quedava encara per conèixer tot el
costat oest, que continuava enterrat, i totes aquelles estructures del monument
romà que, arreu, eren dissimulades i ocultes per la concreció calcària i les
reformes medievals. Així doncs, des de l'Ajuntament de Caldes s'engegà una
iniciativa per concloure definitivament el procés de recuperació de les termes,
que es va concretar en noves excavacions els anys 1990 - 1993. En aquestes
campanyes es va intervenir a les ales sud i oest, que van quedar inacabades, i
es va extreure la capa de concreció que ocultava bona part de la piscina
central, l'ambulacre i una de les estances de l'ala est, tot recuperant-se'n
els paviments originals.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">El projecte sofrí una
nova interrupció fins l'any 2002, en què es van reprendre les excavacions. A
partir d'aquí, el Servei de Monuments de la Diputació de Girona ja
va poder redactar un projecte de rehabilitació i museïtzació, que es va
començar a dur a terme el 2006.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-9bZb4eg2OEw/VoBqDxAHGGI/AAAAAAAAAHc/0QQeZ0zgTBA/s1600/2002_excavacions_arqueologiques.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-9bZb4eg2OEw/VoBqDxAHGGI/AAAAAAAAAHc/0QQeZ0zgTBA/s320/2002_excavacions_arqueologiques.jpg" width="204" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">Excavació arqueològica a les termes romanes l'any 2002</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">S'acabaren d'excavar
els darrers racons que quedaven i es realitzaren les consolidacions de
paviments, revestiments i estructures, entre les quals hem de destacar els dos
arcs, que es trobaven en un estat de conservació molt delicat. Es protegí el
monument amb una coberta transparent que reproduïa la hipotètica teulada
original (menys el centre, sobre la piscina, que ha quedat obert) i s'adequà un
recorregut per a les visites, amb tot un seguit de plafons explicatius. Aquesta
darrera fase ha conclòs aquest any, en què, finalment, s'ha pogut inaugurar el
monument.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-R927iQmWBBU/VoBqbf1Cj8I/AAAAAAAAAHs/88aGXYOL3wY/s1600/caldes_termes_romanes_r.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="205" src="https://2.bp.blogspot.com/-R927iQmWBBU/VoBqbf1Cj8I/AAAAAAAAAHs/88aGXYOL3wY/s320/caldes_termes_romanes_r.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">Visió general del monument des del nord-oest.</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;"> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-ussLtOTnXoA/VoBsjYzpplI/AAAAAAAAAII/IvuMdJZvw44/s1600/2015_plafo_museitzacio_termes_romanes_caldes_malavella.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-ussLtOTnXoA/VoBsjYzpplI/AAAAAAAAAII/IvuMdJZvw44/s320/2015_plafo_museitzacio_termes_romanes_caldes_malavella.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">Un dels plafons on explico la història del monument acompanyat d'imatges de les diverses intervencions des del 2002.</span></span></td></tr>
</tbody></table>
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Un balneari de dos mil anys</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Les termes romanes
del turó de Sant Grau foren construïdes al voltant de l'any 50 dC sobre uns
banys anteriors, del segle II aC, dels quals se n'han trobat algunes restes,
com un petit arc i un enllosat, durant les darreres excavacions. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">L'edifici de l'any 50
dC fou construït de cap i de nou seguint un acurat projecte arquitectònic.
L'element central i més important és la gran piscina esglaonada (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">natatio</i>), de més de 9 m de costat. Està envoltada
d'un passadís perimetral porticat (ambulacre o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ambulatio</i>), al qual s'obren, al sud, est i oest, tres ales
d'estances. L'ala sud, on hi havia l'accés als banys i la façana principal
(desapareguda d'antic), està constituïda per cinc habitacions que degueren fer les
funcions de recepció i vestidors. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-iFJ_hrrYwE8/VoBrw8EIIjI/AAAAAAAAAH4/l4-CcI8khd0/s1600/planta_termes_romanes_S.I_d_C.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="271" src="https://3.bp.blogspot.com/-iFJ_hrrYwE8/VoBrw8EIIjI/AAAAAAAAAH4/l4-CcI8khd0/s320/planta_termes_romanes_S.I_d_C.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Les ales est i oest
eren simètriques, composades totes dues per una estança central més gran i dues
de laterals més petites. Destaca l'estança central de l'ala est, on hi havia la
surgència de l'aigua termal (la primitiva deu dels Bullidors) i un espai sacre,
segurament dedicat al déu guaridor Apol·lo. Des d'aquesta sala, que estava decorada
amb pintures murals, l'aigua es dirigia a la piscina gran per una conducció que
travessava l'ambulacre i la pilastra central del porticat est. Les habitacions
laterals de l'ala est, més petites, eren saunes (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">sudatoria</i>) o sales de massatges.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">La <i style="mso-bidi-font-style: normal;">natatio </i>renovava l'aigua contínuament
per tal de mantenir la temperatura i evitar, alhora, la formació de concreció
calcària. El desguàs anava a parar a l'estança més meridional de l'ala oest, on
una escala de pedra permetia accedir-hi per a la seva neteja i manteniment. Des
d'aquí, el desguàs connectava amb una gran claveguera de pedra que girava cap
al sud, en direcció a la riera del Lleixiu, on abocava l'aigua. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">La resta de l'ala
oest està més malmesa perquè fou enderrocada ja en època romana, pels volts de
l'any 200, en unes reformes que també comportaren la transformació en
piscinetes de les sales petites de l'ala est i en la construcció d'un dipòsit
absidiat a l'extrem sud-oest de l'edifici. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Les darreres
excavacions han revelat que les termes no van deixar de funcionar mai. A l'edat
mitjana es van construir dues petites piscines a l'espai sagrat de la
surgència, que també fou modificada pujant-ne la cota, però la reforma més
important va consistir en la inclusió de l'edifici romà dins de l'estructura del
castell de Caldes. D'aquest castell en coneixem molt bé la muralla del costat
de llevant, fortificada amb tres torres, i una molt petita part de la muralla
sud, que es va construir a l'indret on abans hi havia hagut la façana principal
de l'edifici romà. Conjuntament amb l'obturació de l'antic sistema de desguàs
de l'aigua, això va provocar que aquesta part del balneari quedés periòdicament
inundada i s'anés formant l'acumulació de concreció calcària que l'ha segellat
fins al segle XX. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-zaELPDvfu4Y/VoBqEqQMKrI/AAAAAAAAAHo/-ggru-nDxYQ/s1600/2006_zona_est_termes_caldes_malavella.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-zaELPDvfu4Y/VoBqEqQMKrI/AAAAAAAAAHo/-ggru-nDxYQ/s320/2006_zona_est_termes_caldes_malavella.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">Intervenció arqueològica de l'any 2006 entre la muralla medieval i la paret est de les termes romanes de Sant Grau.</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">A l'edat moderna les
termes no deixaren de funcionar, sinó que acolliren un hospital de pobres que encara
feia el seu servei a inicis del segle XIX. La fi del balneari romà de Sant Grau
coincideix pràcticament en el temps amb el sorgiment de les primeres cases
modernes de banys, els balnearis Prats i Soler, a mitjans del segle XIX.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Un monument excepcional</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">El bon estat de
conservació de les termes romanes del turó de Sant Grau s'explica per diversos
factors. Per una banda, perquè es tracta d'una construcció sòlida i molt ben feta,
que va ser útil fins al segle XIX sense necessitat de grans reformes i, per
l'altra, perquè l'acumulació de concreció calcària que s'hi va produir des de
l'edat mitjana va ajudar a protegir una part important de les estructures
construïdes en època romana, que van quedar literalment segellades.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">La paret que separa
el costat de migdia de l'ambulacre de les estances de l'ala sud, conservada fins
a la volta i en la qual s'obren els dos magnífics arcs de pedra que tots
coneixem, és la part més remarcable del conjunt, ja que estem parlant d'un cas
de conservació únic a les comarques gironines. Hi hem d'afegir la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">natatio</i>, conservada de manera íntegra;
tota l'ala est, amb parets que s'apropen als dos metres; i el sistema de
circulació de l'aigua, des del brollador fins a la claveguera, que s'ha pogut
documentar al cent per cent.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">És, per tant, un
monument excepcional, perquè tot i els vint segles d'existència encara el tenim
entre nosaltres i perquè és just aquí on va néixer una població que fou
batejada amb el nom d'<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Aquae Calidae </i>i
que avui en diem Caldes de Malavella.</span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-iLljQjch4oM/VoBsQOWJjAI/AAAAAAAAAIA/o0oYC2giZ7k/s1600/20151004_visita_inauguracio_termes_r.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://2.bp.blogspot.com/-iLljQjch4oM/VoBsQOWJjAI/AAAAAAAAAIA/o0oYC2giZ7k/s320/20151004_visita_inauguracio_termes_r.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">Visita guiada realitzada el dia 4 d'octubre dins dels actes d'inauguració de les termes romanes</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Joan Llinàs i Pol</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Historiador i
Arqueòleg. Director de les excavacions a les termes romanes del turó de Sant
Grau des de l'any 2002 i col·laborador en el projecte de restauració i
museïtzació del monument.<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">Director de Projectes i Consultor en Patrimoni Cultural a </span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;"><a href="http://www.atri.cat/" target="_blank"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Atri Cultura i Patrimoni SLU</span></a> </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">[text publicat a la revista <i>Aquae. </i>Revista Municipal de Caldes de Malavella. Núm. 52 - Desembre 2015. p.6-8] </span></div>
Joan Llinàs i Polhttp://www.blogger.com/profile/12700109126949844748noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7181619379376033145.post-91556053390458318052014-09-03T23:42:00.000+02:002020-02-05T19:13:39.281+01:00Noces de plata professionals<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">El passat 25 d’agost va fer 25
anys que em dedico professionalment a l’arqueologia. El bateig, per dir-ho
així, va ser tota una immersió en la realitat de l’arqueologia a casa nostra.
En ple estiu i al bell mig de la
Segarra vaig haver de córrer a vigilar que unes excavadores
immenses no acabessin de trinxar la vil·la romana de la Vinya del Crispí, a Guissona.
Amb el company i bon amic Jordi Sagrera (que també s’estrenava en aquella
ocasió i amb el qual, per tant, comparteixo aniversari professional), vam poder
salvar de la desfeta un illot al bell mig dels rebaixos, que vam excavar amb la
col·laboració de tres manobres que mai no havien vist un tall de ceràmica
romana. I després d’un mes de campanya, mentre fèiem la memòria, van anar
passant lentament els nou mesos que acabaríem trigant per cobrar la feina.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-j1-o2Cr9phY/VAeI6nYzEOI/AAAAAAAAAE8/K01dT_0KPOc/s1600/19890825_jllinas_arqueoleg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="217" src="https://2.bp.blogspot.com/-j1-o2Cr9phY/VAeI6nYzEOI/AAAAAAAAAE8/K01dT_0KPOc/s1600/19890825_jllinas_arqueoleg.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">Estiu de 1989, primera feina professional com a arqueòleg a la Vinya del Crispí (Guissona, la Segarra)</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;"> </span><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Ja n’ha fet 25, d’això, i encara
sóc aquí. Un quart de segle dóna per a molt. Per alegries i decepcions (algunes
majúscules), entusiasme i desànim (qui no ha estat a punt d’engegar-ho tot a
dida?), coneixences interessants, moments inoblidables i troballes
engrescadores, però també personatges que ja ni recordo (ni m’abelleix de
recordar) i jornades interminables gratant per acabar trobant quatre
esquerdissos. Vaja, si em deixeu tirar de tòpic, com la vida mateixa. </span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">I, com deia, encara sóc aquí,
treballant en la petita arqueologia quotidiana, des de la recerca pels nuclis
antics de molts pobles a les excavacions a aquell castell, aquella vil·la
romana, aquella necròpolis o aquelles sitges que tenim a vegades a tocar de
casa, ben a prop, i que sovint ens donen sorpreses ben interessants que ens
ajuden a reconstruir i conèixer el nostre passat. Com les restes de la premsa
del segle XV de Santa Coloma de Farners on, per deu dies, he estat a punt de
celebrar les meves noces d’argent professionals. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-yr8XsxK96eY/VAeJ783YeJI/AAAAAAAAAFE/P35p6JLxRz4/s1600/1990_Peralada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="224" src="https://4.bp.blogspot.com/-yr8XsxK96eY/VAeJ783YeJI/AAAAAAAAAFE/P35p6JLxRz4/s1600/1990_Peralada.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">Any 1990, dibuixant sitges i murs al convent de St. Bartomeu, a Peralada (Alt Empordà) </span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Podria parlar de la ciutat
romana d’Empúries, de l’església de Sant Pere de Rodes o de les termes romanes
de Caldes de Malavella, però també de la vil·la romana de l’Hort d’en Bach,
dels castells medievals de Quermançó, Sant Joan de Lloret, Torcafelló i Sant
Iscle o de l’assentament ibèric del Turó Rodó, que he tingut la sort de poder
investigar de manera íntegra i acompanyat d’uns equips excel·lents. O de la
necròpolis visigòtica de Pla de l’Horta, a Sarrià de Ter, única a Catalunya, de
les incursions als nuclis medievals de Llagostera o Peralada, o de la
generositat arqueològica (a vegades excessiva) de la terrisseria romana de
Llafranc. I, per què no, de les sitges ibèriques del Camp de l’Arrencada (Cassà
de la Selva), de la
Carretera d’Aiguaviva (Riudellots-Vilobí), de la Torre Vedruna
(Girona) o dels Camps de Can Massic (Franciac), del mas medieval de la Joeria (Sant Gregori) o dels
centenars de petites troballes fetes arreu, sobretot, de les comarques
gironines.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-EiJsv_rW7Is/VAeQcGmY_5I/AAAAAAAAAFU/viQpajtM1BI/s1600/1996_Hort_Bach_Ma%C3%A7anet_Selva.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="217" src="https://1.bp.blogspot.com/-EiJsv_rW7Is/VAeQcGmY_5I/AAAAAAAAAFU/viQpajtM1BI/s1600/1996_Hort_Bach_Ma%C3%A7anet_Selva.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">Any 1996. Omplint fitxes a l'Hort d'en Bach (Maçanet de la Selva)</span></span></td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Han passat 25 anys i això vol
dir cremar etapes. Hi ha qui diu que s’aprèn de les males experiències, i en el
meu cas això vol dir d’intentar sobreviure d’autònom en una disciplina on mai
no sabies què faries el mes que ve (i –efectivament- moltes vegades no feies
res, si més no de manera remunerada) o d’intentar tirar endavant una empresa
que, al final, va acabar fent aigües per massa costats, alguns
d’inconfessables. Però també vol dir una multitud de grans moments i de
coneixences personals, amb algunes de les quals he acabat tenint una excel·lent
relació professional i amb d’altres a més una bona amistat que encara perdura i
que sé que perdurarà. El balanç és inqüestionable. Fa 25 anys que sóc aquí i
estic convençut que val molt la pena continuar-hi essent mentre el cos aguanti.
Ens hi veiem.</span></div>
Joan Llinàs i Polhttp://www.blogger.com/profile/12700109126949844748noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7181619379376033145.post-13155757629347047342014-08-14T23:19:00.001+02:002020-02-05T19:13:13.137+01:00La vall d'en Bas, territori remença<div class="MsoNormal">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial";">Ara fa un any, per aquestes
dates, escrivia aquest article per la revista Les Garrotxes: </span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "arial";">La vall d’en Bas, territori remença</span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: "arial";">Al segle XV, la vall d’en Bas fou un dels escenaris
principals de la revolta dels pagesos de remença i bressol del seu dirigent més
destacat, Francesc de Verntallat.</span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">El 24 d’octubre de 1448 el so
d’un corn s’escampà per tota la vall. Havia arribat el gran dia per als pagesos
de remença del vescomtat de Bas: se’ls notificaria la constitució del sindicat
que tenia com a objectiu recaptar fons per entregar al rei els 100.000 florins
que demanava a canvi d’abordar, a tot el Principat, la supressió dels mals
usos. Calia, doncs, que tothom hi fos present. En poques hores, els caps de
casa dels masos remences de la vall s’aplegaren davant de l’església de Sant
Privat, sota el repic insistent de les campanes. Molts dels seus cognoms encara
identifiquen avui alguns dels masos d’en Bas: Sorracans, Dorra, Bellsolà,
Pascol i Boscà de Sant Privat; Carrera, Plana, Clapera, Tarrés i Bertrans de
Sant Esteve; Comelles, Freixa i Carrera de Joanetes; Llopart, Serradamunt,
Portella i Bosquet de Puigpardines; Dilmé, Ripoll, Serrat i Garganta de la Pinya; Llobet i Casadellà de
Balbs...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Semblava que per fi quedaven
enrere aquells temps en què el senyor de la vall, el vescomte de Cabrera i Bas,
Bernat Joan, va fer oïdes sordes a la petició que concedís als seus súbdits un
règim de privilegis i que se suprimissin moltes de les càrregues feudals que
els oprimien. Això havia passat feia 21 anys, el 1427, i res no havia canviat.
Potser havia arribat el moment.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Tanmateix, molts dels presents a
la reunió de Sant Privat no viurien prou per veure com les seves
reivindicacions esdevenien una realitat que el mateix rei sancionaria.
L’oposició dels nobles a la política pro-remença del rei Alfons, que el 1455 va
suspendre -que no abolir- els mals usos, i el fet que les disposicions reials
no fossin sovint aplicades pels senyors, va fer que a principis de 1462 s’encengués
una revolta camperola que es va estenedre, sobretot, a la zona coneguda com “la Muntanya”, que comprenia Santa
Pau, Mieres i les valls d’en Bas, d’Hostoles i de Llémena. Al mateix temps, es
trencaven definitivament les relacions entre el nou rei Joan II i els nobles, representats
a la Generalitat,
i esclatava la guerra civil catalana.</span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-TtSaYjaumhI/U-0j6Ionm3I/AAAAAAAAADo/DDTjtYMrm1A/s1600/Vall_Bas_vist_Mallol.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="194" src="https://3.bp.blogspot.com/-TtSaYjaumhI/U-0j6Ionm3I/AAAAAAAAADo/DDTjtYMrm1A/s1600/Vall_Bas_vist_Mallol.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">La Vall d'en Bas vista des del Mallol.</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">La gran revolta remença</span></b>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Qui no estaven cridats a la cita
del 24 d’octubre de 1448, perquè no eren pagesos de remença, eren els
Puigpardines, coneguts amb l’àlies de Verntallat, que era com es denominava el
casal on habitaven, prop de Sant Privat. És probable, però, que el jove
Francesc de Verntallat assistís igualment a la històrica reunió. Casat feia poc
amb Joana Noguer –ella sí, de família remença-, treballava les terres del mas
familiar de la dona, a Batet. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Tot i tenir uns orígens
relativament benestants, Verntallat va fer seves les reivindicacions remences,
i quan va esclatar la revolta, n’esdevingué de seguida el referent ineludible. La
seva capacitat de lideratge, els seus dots estratègics i el seu capteniment
intel·ligent, per navegar enmig d’un conflicte tan complex, el van revestir
d’una autoritat que, durant la guerra, fou respectada per uns i altres.
Organitzà un veritable exèrcit camperol i va fer front amb èxit a les forces
enviades des de Vic a la vall d’en Bas per aixafar la revolta. Tot i que Joan
Socarrats, jutge de les vegueries de Camprodon i Besalú, es ventava d’haver fet
penjar nombrosos revoltats a Olot, Vic, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll i el
vescomtat de Bas, la realitat és que els remences encapçalats per Verntallat
els van acabar vencent. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Aquesta situació va facilitar
que la vall d’en Bas quedés inclosa dins el nucli dur de la revolta remença, i
les forces de la
Generalitat no hi van tenir potestat en tot el conflicte. Hi
va contribuir també el fet que el vescomte Bernat Joan, s’acabés posicionant a
favor del rei, de manera que es donà la curiosa circumstància que, encara que
fos només per fer front a un enemic comú, a la vall d’en Bas senyor i pagesos quedaren
enquadrats dins del mateix bàndol. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Fins i tot es va donar el cas que Verntallat hagué de socórrer el
vescomte, que estava assetjat a Hostalric per les forces de la Generalitat. No
pogué, Verntallat, evitar la caiguda de l’estratègica població selvatana ni que
el vescomte fos fet presoner i portat a Barcelona, on se’l retingué durant 4
anys. La família vescomtal es refugià al seu comtat sicilià de Mòdica, i
Climent de Cabrera, fill il·legítim de Bernat Joan, després d’intentar
infructuosament reorganitzar les possessions garrotxines del vescomte, es posà
a les ordres de Verntallat, que li va cedir la casa forta de Juvinyà, a Sant
Joan les Fonts, amb tots els seus drets.</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-mAIw3ohUWMI/U-0kQNSbIUI/AAAAAAAAADw/AeuVD655JRI/s1600/Mas_Verntallat.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://4.bp.blogspot.com/-mAIw3ohUWMI/U-0kQNSbIUI/AAAAAAAAADw/AeuVD655JRI/s1600/Mas_Verntallat.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">El mas Verntallat, a Sant Privat d'en Bas (Garrotxa)</span></span></td></tr>
</tbody></table>
</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: 0px; margin-right: 0px; text-align: left;"><tbody>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">La llunyania de la guerra</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">En pocs mesos, doncs, els
avatars de la guerra havien deixat la vall d’en Bas sense el seu senyor feudal
i sota el guiatge d’un home fort, sorgit de la mateixa vall i que tenia tots
els favors del rei. Així, la vall d’en Bas, ubicada al cor del territori
controlat pels remences, restà en bona part aliena a la terrible guerra que
durant 10 anys assolà el país. El control de Verntallat a la vall era total: el
1463 el rei el nomenà capità general de Bas, amb poders civils i militars, i li
concedí tots els béns dels contraris a la causa reial que hi hagués a la vall,
béns que Verntallat repartí entre els seus partidaris. De fet, no consta que el
castell i la vila fortificada del Mallol, capital i principal plaça forta del
vescomtat, hagués de fer front a cap situació de setge ni d’atac en tot el
conflicte.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">L’autoritat de Verntallat, els
favors del rei i la llunyania dels vescomtes, que continuaven a Sicília, van
fer possible que les velles reivindicacions fossin, per fi, ateses. A banda d’abolir
els mals usos, Verntallat recuperà una de les peticions rebutjades pel vescomte
l’any 1427, i va permetre que els pobles de la vall escollissin tres cònsols
per representar-los, i elevar a les autoritats les queixes que poguessin tenir.
La figura d’aquests cònsols es mantindria fins i tot després que la família
vescomtal recuperés de ple la seva jurisdicció sobre la vall al cap d’uns anys.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">La guerra es va acabar el 1472,
i el rei premià Verntallat concedint-li el títol de vescomte d’Hostoles i els
béns dels que havien estat contraris a la seva causa, entre els quals molts del
vescomtat de Bas. Tanmateix, en no solucionar-se la qüestió remença, l’estat
latent de revolta no marxà mai de “la Muntanya” -i, per tant, de la vall d’en Bas-, on
Verntallat continuà fort, sobretot després d’enrarir-se les relacions amb el
nou rei, Ferran II, durant la dècada de 1480. El dirigent camperol, tanmateix,
no participà a la segona revolta remença (1485-1486) i assistí, en canvi, a les
complicades negociacions que culminaren amb la Sentència Arbitral
de Guadalupe (1486). Aquest acord solucionà el conflicte amb, entre d’altres, l’abolició
definitiva dels mals usos a canvi de la restitució de les antigues senyories
allà on els remences continuaven forts, com passava a la vall d’en Bas.
Verntallat hagué, doncs, de lliurar els castells que encara retenia -entre els
quals el d’Hostoles i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el del Mallol-, i reconèixer
la jurisdicció feudal de la nova vescomtessa de Bas, Anna I de Cabrera. Va
rebre com a compensació unes propietats a Barcelona i es retirà a viure els
seus darrers anys a les possessions que tenia a Sant Feliu de Pallerols.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">La fi dels mals
usos </span></b><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Text del requadre de l’article (p.79)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Els pagesos anomenats de remences eran aquells que havien
de pagar una quantitat –generalment fora del seu abast- per poder deslliurar-se
de la dependència dels seus senyors. Mentrestant, estaven sotmesos a una sèrie
de lleis, clarament abusives, anomenades mals usos, les més importants de les
quals, a part de la pròpia de remença, eren les següents:</span></div>
<ul style="text-align: justify;">
<li><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">INTESTIA: penalitzava al pagès que moria sense fer
testament.</span></li>
<li><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">EIXORQUIA: s’aplicava sobre el pagès que no tenia
descendència.</span></li>
<li><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">CUGÚCIA: castigava el pagès, la muller del qual era culpable
d’adulteri.</span></li>
<li><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">ÀRSIA: pagament del pagès al senyor en cas d’incendi de
les terres o del mas.</span></li>
<li><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">FERMA D’ESPOLI FORÇADA: exacció d’una part dels béns
del pagès quan garantia el dot de la muller amb el mas.</span></li>
</ul>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Al final, les inevitables negociacions van comportar la supressió dels
mal usos, que era una de les principals reinvindicacions dels camperols, però
la resta de càrregues feudals van romandre intactes. Els pagesos més radicals
foren jutjats i condemnats, i els nobles recuperaren les seves possessions. Al
sistema feudal encara li quedaven més de tres segles de vida.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Joan Llinàs i Pol</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Historiador i arqueòleg</span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Article publicat a la revista <i>Les Garrotxes</i>, número 12 (octubre 2013), p.78-79. </span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--></td></tr>
</tbody></table>
</div>
Joan Llinàs i Polhttp://www.blogger.com/profile/12700109126949844748noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7181619379376033145.post-64389472793833445322014-07-09T21:46:00.000+02:002020-02-05T19:13:52.954+01:00Aiguaviva i els templers<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Ordenant l'arxiu electrònic personal -després de la mort d'un vell
ordinador- he retrobat aquest article que vaig escriure fa uns dos anys.</span><br />
<br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Aiguaviva i els templers</span></b><span style="font-size: 10.0pt;"></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; mso-line-height-alt: 5.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Pel·lícules, novel·les i còmics han convertit els templers en una
misteriosa societat secreta que va acumular uns immensos tresors de valor
incalculable i que (de bracet amb merovingis, càtars, maçons i el Vaticà) mou
secretament els fils ocults que maneguen la història de la Humanitat des d’abans de
Crist fins als nostres dies.</span><span style="font-size: 10.0pt;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; mso-line-height-alt: 5.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">La realitat, però, és força més prosaica. Els templers eren els components
d’un orde religiós i militar creat l’any 1118 a Jerusalem amb la finalitat de protegir
els pelegrins que anaven a Terra Santa, feia poc conquerida pels croats. És a
dir, eren alhora monjos i soldats. Amb el suport de l’Església i de molts
regnes cristians es van enfortir ràpidament, primer a Palestina, on van crear
una xarxa de fortaleses, i després arreu del Mediterrani. Bona part del seu
poder es va consolidar gràcies al fet que els templers es van dedicar
especialment al canvi i a la banca, de manera que esdevingueren una important
font de finançament per als regnes de l’època.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-5A7bpT9eRzk/U72a-UHI74I/AAAAAAAAADY/OXAWH72MlV4/s1600/escut_hospitalers_temple_Aiguaviva.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://3.bp.blogspot.com/-5A7bpT9eRzk/U72a-UHI74I/AAAAAAAAADY/OXAWH72MlV4/s1600/escut_hospitalers_temple_Aiguaviva.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La creu dels Hospitalers senyoreja a la façana principal de la casa del Temple d'Aiguaviva (Gironès)</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; mso-line-height-alt: 5.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">La península ibèrica, on es lliuraven les grans conquestes contra l’Islam,
esdevingué un indret ideal per a la seva expansió. Al nostre país els templers
tingueren un paper primordial en la conquesta de la Catalunya Nova, de
les Illes i del País Valencià. Organitzats en comandes, els templers foren
especialment poderosos en aquestes zones recentment conquerides (Gardeny,
Tortosa, Montsó, Miravet, Peníscola...), però també obtingueren territoris a la
resta del país. </span><span style="font-size: 10.0pt;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; mso-line-height-alt: 5.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Amb les possessions que havien anat adquirint al nord-est de Catalunya, els
templers organitzaren les comandes de Castelló d’Empúries i d’Aiguaviva. Se sap
que la d’Aiguaviva estava en ple procés d’organització l’any 1192 quan el
comanador Berenguer d’Arbres adquirí un camp a Salt, i plenament constituïda el
1209, quan Berenguer de Salt i Beatriu, la seva dona, fundaren una llàntia a
l’església de Santa Magdalena del Temple d’Aiguaviva. Altres possessions de la
comanda d’Aiguaviva eren diverses cases a Girona, importants drets a les
parròquies baixempordaneses de Fontanilles i Rupià i diverses possessions a la
veïna població de Vilablareix, entre les quals destaca la capella de Santa
Maria de Madrenys, a l’actual mas Civila o can Peremàrtir.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; mso-line-height-alt: 5.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-nhW-bChvJ6w/U72ZIZGX6bI/AAAAAAAAADE/iEoVIyVwvdk/s1600/Aiguaviva.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://3.bp.blogspot.com/-nhW-bChvJ6w/U72ZIZGX6bI/AAAAAAAAADE/iEoVIyVwvdk/s1600/Aiguaviva.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L'església parroquial de St. Joan d'Aiguaviva (Gironès)</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; mso-line-height-alt: 5.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">La casa del Temple d’Aiguaviva, després convertida en masia, s’ha conservat
fins a l’actualitat, i això fa d’aquest edifici un element de patrimoni
històric de primer ordre. Llevat de la capella de Santa Magdalena, que és més
antiga, el que veiem avui d’aquesta casa no és del segle XII, sinó que pertany
a una construcció feta al segle XVI, de planta trapezoïdal, quasi quadrada, amb
la planta baixa subdividida en dos grans àmbits separats per una paret on
s’obren tres grans arcades de mig punt. Al segle XVII la casa s’amplià cap al
sud fins assolir les dimensions actuals, i després encara patí diverses
reformes parcials. Tot i així, és segur que el dia que es faci una bona
investigació arqueològica de tot l’edifici podrem saber amb precisió com era
originàriament la casa templera d’Aiguaviva i quina evolució va tenir
posteriorment. Sense oblidar que al costat mateix hi ha una interessantíssima
torre sepulcral d’època romana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; mso-line-height-alt: 5.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-HluMIatp0g0/U72ZfRurwgI/AAAAAAAAADM/qYOayo-1TRg/s1600/Aiguaviva_temple.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://3.bp.blogspot.com/-HluMIatp0g0/U72ZfRurwgI/AAAAAAAAADM/qYOayo-1TRg/s1600/Aiguaviva_temple.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Façana lateral de la casa del Temple d'Aiguaviva, amb la capella de Sta. Magdalena</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; mso-line-height-alt: 5.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">L’any 1307 l’orde del Temple, que s’havia tornat perillosament massa
poderosa, va ser abolida a França, on residia el Gran Mestre des de la pèrdua
de Terra Santa. Els principals representants de l’orde foren perseguits, detinguts
i executats i les seves possessions confiscades. El suport papal a aquesta
acció va afavorir que la dissolució del Temple s’expandís ràpidament per tota
Europa. A Catalunya les possessions templeres van passar l’any 1317 a l’orde de l’Hospital,
que era una institució religiosa i militar molt semblant al Temple. Els
hospitalers, doncs, passaren a regir la comanda d’Aiguaviva i ho van fer fins
al segle XIX. Foren ells els que van construir l’edifici que avui coneixem i
els que hi deixaren la marca de les creus de vuit puntes, emblema de l’orde,
que podem veure esculpides en diversos punts de les parets de la casa.</span><span style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; mso-line-height-alt: 5.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Joan Llinàs i Pol</span><span style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Historiador i arqueòleg</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Article publicat a Tirínculis, revista d'Aiguaviva. Núm.
39, juny 2012. p.36. </span><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;"> </span><span style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;"></span></div>
Joan Llinàs i Polhttp://www.blogger.com/profile/12700109126949844748noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7181619379376033145.post-13114886768156273962014-04-09T22:51:00.000+02:002020-02-05T19:15:23.804+01:00Serrallonga: història, mite i llegenda<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;"><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;"><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">A vegades, els historiadors, navegant pels arxius, trobem
personatges tan famosos com el bandoler Serrallonga. Bona part de la
història d'aquest personatge tan mitificat i de la seva família
continua amagada en els documents, i nosaltres hem tingut l'oportunitat
de descobrir-ne alguns passatges molt interessants durant la nostra investigació
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La vall de Querós: primeres tasques de la
recuperació de la memòria històrica d’un poble cobert per l’aigua</i>. Els
resultats de la recerca, entre els quals destaca un enfrontament per
l'herència del mas que va durar ni més ni menys que 152 anys, els hem
donat a conèixer en un article publicat recentment, del qual n'extractem (*vegeu
“Querós. Dades per a la història d’una vall oblidada”, p.189-192) allò que
fa referència al mas Serrallonga. N'hem eliminat les notes a peu de pàgina
per fer més lleugera la lectura, però citem al final la referència
bibliogràfica del treball per a tot aquell que estigui interessat en
aprofundir més.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;"><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;"><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;"> </span></span> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<u><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Els masos Serrallonga i la Querosa</span></u><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">*</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Serrallonga, encimbellat a 600 metres d’alçada a
llevant de Querós, és el mas més conegut de la parròquia, donat que l’any 1618
la pubilla de la casa, Margarida, es va casar Joan Sala, des d’aleshores
conegut amb el nom de Serrallonga i que esdevindria el bandoler més cèlebre del
nostre país. Aproximadament a 1
km de distància, baixant cap a la riera de Querós, hi ha
la Querosa. La
història dels dos masos està íntimament lligada.</span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-auKcuNSrJ5k/U0WuXa-QBtI/AAAAAAAAACg/G7rdg27Rrms/s1600/Mas_Serrallonga_SBosch.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="207" src="https://4.bp.blogspot.com/-auKcuNSrJ5k/U0WuXa-QBtI/AAAAAAAAACg/G7rdg27Rrms/s1600/Mas_Serrallonga_SBosch.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: "arial";">El mas Serrallonga l'any 1960, poc abans del seu abandó.</span></span></div>
<span style="font-size: xx-small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: "arial";">(Fotografia de Salvador Bosch)</span></span><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 9.0pt;"></span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Serrallonga i la Querosa van passar a formar una mateixa propietat
pels volts del 1537. Abans eren dos masos separats: en el període 1381-1387 el
possessor del mas Serrallonga era Bernat de Serrallonga, mentre que el de la Querosa era Pere Querosa,
que sembla que encara ho era l’any 1405. L’any 1532 documentem Joan
Serrallonga, responsable de les obres de construcció del pont de Querós. L’any
1537, en canvi, trobem que el mas Serrallonga el porta Salvi Querosa, àlies
Serrallonga, casat amb Joana, molt probablement pubilla del mas. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">A la segona meitat del segle XVI documentem al mas un
segon Salvi, que el 1588 casa la pubilla, Margarida, amb Segimon Tallades. Però
Segimon mor el 1618, abans que el sogre i havent deixat l’hereu, Miquel, amb
només quatre anys d’edat. Aleshores, Salvi Serrallonga, ja ancià, decideix
traspassar els dos masos a la néta gran, germana del petit Miquel, també
anomenada Margarida, de 17 anys d’edat, tot casant-la amb el jove de Viladrau,
Joan Sala. Salvi Serrallonga s’assegura així la continuïtat de l’explotació del
mas. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-RENmabJ4mEk/U0WveAh49ZI/AAAAAAAAACs/_OM810z1fXA/s1600/Joan_Sala_i_Ferrer,_Serrallonga.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://1.bp.blogspot.com/-RENmabJ4mEk/U0WveAh49ZI/AAAAAAAAACs/_OM810z1fXA/s1600/Joan_Sala_i_Ferrer,_Serrallonga.jpg" width="320" /></a></span></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">Imatge idealitzada de Joan Sala, àlies Serrallonga</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Margarida menà la hisenda fins el 1652, quan va morir.
Fins el 1634, data de l’execució del bandoler a Barcelona, hagué de lluitar amb
els seriosos problemes derivats de la carrera delictiva de seu espòs, entre els
quals cal destacar la destrucció de la hisenda, que aleshores comprenia els masos
Serrallonga, la Querosa,
el Cominal i Busquets, l’any 1631, i fins i tot el seu propi empresonament.
Després de 1634, tanmateix, Margarida emprengué amb èxit la reconstrucció del
patrimoni familiar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">L’any 1651, un any abans de la mort de Margarida, el seu
germà Miquel, que hauria d’haver estat hereu i possessor si el pare no hagués
mort prematurament, fou expulsat del mas. Intuïm una Margarida malalta i un
conflicte per l’herència entre el germà i el fills d’ella, versemblantment
l’hereu, Antoni, que es va resoldre a favor d’aquest darrer. Miquel Serrallonga
se’n va a viure a la Querosa
i els dos masos se separen de bell nou.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Antoni Serrallonga, rector de Querós, menà el mas durant
uns cinquanta anys, i després el passà als descendents del seu germà Josep. A
les dècades centrals del segle XVIII, el propietari del mas era Pere
Serrallonga, nascut el 1692, que fou batlle de Vilanova de Sau l’any 1746. Pel
que fa a la Querosa,
Miquel Serrallonga apareix portant les regnes del mas els anys 1663 i 1667.
Pocs anys més tard, mena la hisenda el seu gendre Pau Illa i Carosa, i l’any
1711 posseeix el mas el fill de Pau, Bernat Carosa Illa i Serrallonga, els
cognoms del qual evidencien que no es renuncia a la reclamació del mas
Serrallonga, tot i que ja han passat 60 anys. A partir de 1756, apareix Joan
Carosa, que trobem repetidament en diversos documents de la segona meitat del
segle XVIII.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-7hQroQsfxMQ/U0Wv388JR-I/AAAAAAAAAC0/J-E7YSv-qzE/s1600/Pont_Queros_INSPAI.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="189" src="https://2.bp.blogspot.com/-7hQroQsfxMQ/U0Wv388JR-I/AAAAAAAAAC0/J-E7YSv-qzE/s1600/Pont_Queros_INSPAI.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: "arial";">El pont de Querós, avui amagat per les aigües del pantà de
Susqueda, </span></span></div>
<span style="font-size: xx-small;">
<span style="font-family: "arial";">punt
estratègic dels camins de la vall de Querós (Foto: INSPAI)</span></span><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">No sabem si és aquest Joan Carosa o un descendent seu del
mateix nom qui el 1803 aconsegueix vèncer per fi els seus parents del mas
Serrallonga al cap de 152 anys. La justícia li dóna la raó i el possessor del
mas, Francesc Serrallonga, hi ha de renunciar, tot reconeixent que els seus
avantpassats van expulsar injustament i amb violència Miquel Serrallonga l’any
1651. Joan Carosa, doncs, va passar aleshores a viure al mas Serrallonga, tot i
que es va comprometre a deixar-hi viure i viure’n a Francesc i llur família. El
vencedor segella el conflicte pactant el casament del seu fill i hereu Jeroni
amb Maria, una de les filles de Francesc.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Es refà així l’antiga unió entre els dos masos, però per
ben pocs anys, ja que el 1814 Jeroni, que firma amb els cognoms Carosa i
Serrallonga, ven la Querosa
a Pere Coma, pagès d’Osor. Les dues propietats ja no tornaran a anar mai més unides.
Regidor del terme de Vilanova de Sau l’any 1813, retrobem Jeroni ja vidu i amb
40 anys pels volts del 1830. Acusat, sembla que injustament, d’haver participat
en la mort d’una persona a Vic, serà empresonat l’any 1832 i el mas serà encomanat
per la Justícia
a un administrador de Sant Andreu de Bancells que hi posarà uns masovers que
seran acusats de malmenar la hisenda. L’any 1838, havent complert ja condemna,
Jeroni Carosa demana la restitució del mas, cosa que aconsegueix. L’any 1848 ha casat la filla
gran, Maria, amb Josep Arau, que el 1851 apareix com a responsable de tots dos,
sogre i esposa. Més tard, Arau serà regidor de l’ajuntament de Querós, del qual
esdevindrà alcalde per un petit període, l’any 1869.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">No sabem si fou Arau o un successor seu qui es va acabar
venent el mas. En tot cas, l’any 1884 s’embarga la finca al seu propietari,
Josep Planas Costa. A principis del segle XX Serrallonga era propietat de Josep
Soler i hi vivien masovers. Eren altres temps: al cap de cent anys del conveni
de 1803, ni els descendents de Francesc Serrallonga ni els de Joan Carosa
vivien a Querós.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Bibliografia:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Llinàs,
J.; Llach, E. (2012). <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La vall de Querós:
primeres tasques de la recuperació de la memòria històrica d’un poble cobert per
l’aigua</i>. Santa Coloma de Farners: Centre d’Estudis Selvatans. Memòria
inèdita.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">*Llach, Emma; Llinàs, Joan
(2013). “Querós. Dades per a la història d’una vall oblidada”. A: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quaderns de la Selva, </i>núm. 25,
p.183-199. Santa Coloma de Farners: <a href="http://www.selvatans.cat/" target="_blank">Centre d’Estudis Selvatans</a>.</span></div>
Joan Llinàs i Polhttp://www.blogger.com/profile/12700109126949844748noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7181619379376033145.post-69857512281972427442014-02-23T21:19:00.000+01:002020-02-05T19:16:00.348+01:00Vil·les romanes a les comarques gironines<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Aquesta setmana, en assabentar-me de la interessant localització de
les termes de la vil·la romana de Vilauba, al Pla de l’Estany, he tingut ganes
de repassar la monografia sobre el món rural d’època romana a les comarques de
Girona que es va publicar l’any 1995, i que jo mateix vaig ressenyar a la <a href="http://www.revistadegirona.cat/" target="_blank"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Revista</i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> de Girona</i></a>. És un bon llibre, que
malgrat els quasi vint anys que han passat, manté la seva vigència. I no és
perquè no s’hagin efectuat noves troballes i noves investigacions sobre aquest
tema d’aleshores ençà, en algunes de les quals he tingut l’ocasió de
participar, com els treballs de direcció que he dut a terme a les vil·les
romanes de l’Hort d’en Bach (Maçanet de la Selva), Pla de Palol (Platja d’Aro), la Bomba (Torroella de Fluvià)
o Llafranc, o la supervisió tècnica i col·laboració que he efectuat a Mas Poch
(la Pera), els
Horts de la Colònia
(Flaçà) o Les Cavorques (Sant Julià del Llor), entre d’altres. Sumem-hi moltes
altres investigacions, realitzades per altres equips en jaciments d’època romana
tan significatius com Pla de l’Horta (Sarrià de Ter), els Ametllers (Tossa de
Mar) o Besalú, per citar tres casos indefugibles, i ens adonarem de quants nous
coneixements hem aplegat del 1995 ençà. Per tot això és tan significatiu
adonar-se que, si avui es tornés a escriure aquest llibre, ens reflectiria una
visió del camp romà a les nostres comarques sens dubte molt més completa, però
essencialment la mateixa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Comparteixo, doncs, la </span><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">ressenya publicada a la <i>Revista de Girona</i>. Núm.178, setembre - octubre, 1996.
p.99-100.</span>
</div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-c_ZnScUh4h8/UwpUNfG9YNI/AAAAAAAAACQ/vNYmYCpwhaQ/s1600/mon_rural_epoca_romana_cat_r.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://2.bp.blogspot.com/-c_ZnScUh4h8/UwpUNfG9YNI/AAAAAAAAACQ/vNYmYCpwhaQ/s1600/mon_rural_epoca_romana_cat_r.JPG" width="290" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">El país, dos
mil anys enrere</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">CASAS, Josep; CASTANYER, Pere; NOLLA, Josep Maria;
TREMOLEDA, Joaquim.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">El </span><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">món rural <span style="mso-bidi-font-style: italic;">d’època </span>romana <span style="mso-bidi-font-style: italic;">a Catalunya. L’exemple del nord-est. </span>Sèrie
Monogràfica, 15, Centre d'lnvestigacions Arqueològiques de Girona, Girona,
1995, 165 p.<span style="mso-bidi-font-style: italic;"></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Després que s'hagin escolat pels volts de dos mil·lennis,
servem de l'antiguitat a les comarques del nord-est de Catalunya (llegiu-hi Empordà,
Selva, Gironès, Pla de l'Estany i Garrotxa) una bona quantitat de restes
materials arruïnades, soterrades i esmicolades, que se solen percebre com estelles
massa sovint desconnectades d'un món ja desaparegut o que, si més no, ha sofert
tantes transformacions que la nostra memòria col·lectiva per si sola es incapaç
de reconèixer. Tanmateix, aquestes romanalles, esparses arreu, ens recorden
quan les trobem la dimensió de la civilització a què pertanyien. Pràcticament no
hi ha papers ni documents escrits de cap mena, la majoria s'han perdut de forma
irremissible. Davant d'això, l'historiador ha d'oblidar-se dels Iligalls dels
arxius, sortir a fora i buscar sota terra, dins del mar i entre les parets de
construccions mes modernes aquestes estelles que romanen tan ocultes i
dissimulades i que no son altra cosa que informació, preciosos bancs de dades d'una
època que seria impossible de reconstruir si no existissin.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Més d'un segle d'investigació arqueològica a casa nostra
ha servit per recuperar algunes d'aquestes estelles i, tot i que sens dubte en
resten encara moltíssimes per descobrir, ja han proporcionat als investigadors
un feix de dades que, inserides dins del que sabem del marc general d'aquella
gran societat mediterrània que fou el món romà, permeten assajar per fi sense
massa por un intent de reconstrucció i recuperació de la fesomia de les nostres
comarques i dels seus habitants fa mil cinc-cents i dos mil anys.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Casas, Castanyer, Nolla i Tremoleda, els quatre autors
d'aquesta reconstrucció, han dedicat i dediquen una bona part de la seva vida
professional a l'estudi de l'etapa romana a les comarques gironines. Fruit
d'això, tenen més a l'abast que ningú tot el que han donat de si anys
d'excavacions i d'estudis, la qual cosa els confereix una autoritat
indiscutible a l'hora d'aplegar les dades i esbossar amb elles el que degué ser
l'antiguitat romana a les nostres contrades.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">L'elecció de centrar-se en el món rural no és casual.
L'estructura econòmica i social de l’época girava exclusivament a l’entorn de
l'agricultura, dels seus fruits i de la comercialització dels seus excedents, i
tota l'organització del territori s'articulava en base a aquestes premisses.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Fora n'han quedat les ciutats (les <i>urbes), </i>la qual
cosa vol dir sobretot Empúries i tot el que la seva excavació ha generat i
genera, però també Girona i, naturalment en molta menor mesura, Caldes de
Malavella i Blanes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">La primera part de l'obra, introductòria, ens revela la
migradesa de les fonts escrites, i dóna una ullada ràpida als sistemes de
recuperació i identificació del que hagi pogut restar del passat (excavació
arqueològica, fotografia aèria i toponímia), alhora que es reconstrueix el paisatge
de l'època, la xarxa de comunicacions i l'evolució i desaparició de
l'estructura indígena de l'explotació del territori a partir de l'arribada dels
romans. Aquí advertim per primera vegada el que serà una constant al llarg de
tota l'obra: la sensació que, malgrat que el que tenim ha permès la confecció d'un
estudi com aquest, les dades actualment disponibles són escassíssimes i l'investigador
ha de tenir una gran capacitat de llançar hipòtesis, esprémer el seu enginy deductiu
i recórrer a informacions més o menys indirectes com ara la documentació
medieval i moderna o els quatre grans agrònoms llatins: Cató, Varró, Columel·la
i Pal·ladi. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">La segona part de l'obra <span style="mso-bidi-font-style: italic;">és<i> </i></span>una completíssima descripció de les vil·les que
actualment coneixem a les nostres comarques (tipologia, estructura, sistemes
constructius, restes d'elements decoratius i de luxe), il·lustrada
encertadament amb nombrosa planimetria, fotografies i, àdhuc, unes explicatives
reconstruccions. Ens trobem aquí davant de la part central i bàsica de l’obra,
d'on surten totes les dades, de la mateixa manera que la vil·la és la unitat
d'explotació agrària central i bàsica de l’antiguitat a casa nostra. Així, ens
adonem de la gran quantitat d'aquestes vil·les que hi ha esparses per tot el territori
i de les diferències que hi pot haver entre elles, des de la riquesa dels mosaics
de les vil·les suburbanes gironines de Can Pau Birol i del Pla de l'Horta fins
a la modèstia de les explotacions rurals de Tolegassos o de Vilauba, per posar
uns exemples ben coneguts.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Son precisament aquestes dues vil·les (Vilauba, al Pla de
l'Estany i Tolegassos, a Viladamat. prop d'Empúries) les que<i>, </i>gràcies al
seu continuat i prolongat procés d'excavació i investigació, aporten una bona
part de la informació actualment disponible sobre el món rural romà al nord-est
de Catalunya, i això es fa especialment patent a la tercera i quarta parts de
l'obra, en què, a partir de tota la documentació descrita fins ara, es reconstrueix
l’activitat econòmica d'aquestes explotacions i la vida quotidiana, els costums
i els pensaments deis qui les habitaren.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Les restes carpològiques de Tolegassos son les úniques
que ens permeten, ara com ara, certificar la producció de cereals: la premsa
d'oli de Vilauba ens parla de quina era una de les activitats bàsiques
d'aquesta vil·la, almenys en una de les fases de la seva llarga existència. Les
creences religioses estan exemplarment representades gràcies a l'extraordinària
descoberta del larari de Vilauba, mentre que Tolegassos ha proporcionat fins i
tot instrumental quirúrgic destinat a tractar les cataractes. Afegim-hi que
pels volts de quinze anys d’investigació en ambdós jaciments s'han traduït en una
quantitat de material impressionant i els han convertit, sens dubte, en models
a repetir i a imitar. També ens fan adonar, tanmateix, del poc que sabem, donat
que de la resta de vil·les se n'ha extret fins ara ben poca informació. Quantes
desenes n'hi ha a les quals tot just s'ha començat a fer pessigolles? Quantes
han estat destruïdes? De quantes se'n desconeix fins i tot la seva existència?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Fora de Tolegassos i Vilauba, només podem utilitzar tres
o quatre vil·les més si volem restituir alguns aspectes de l’activitat econòmica
i la vida quotidiana dels habitants de les vil·les. Fenals i Llafranc ens revelen
una important activitat terrissera en bona part destinada a la fabricació
d'àmfores per al transport, bàsicament, de vi. Roses té a partir del segle IV
una indústria de salaó i conserva de peix. La Font del Vilar, a Avinyonet de Puigventós, ha proporcionat
nombroses restes de material que testimonien una intensa activitat agrícola i
ramadera.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Pel que fa al món funerari, la informació és tan escassa
que, tret dels monuments sepulcrals de Lloret i Vilablareix, els autors es
veuen obligats a recórrer, malgrat que siguin part d'un jaciment <i>urbá, </i>a
les necròpolis emporitanes. L'obra es clou amb un repàs ràpid a les transformacions
visibles de la fi de l’Antiguitat (cristianització del país, època visigoda,
desaparició i/o continuïtat d'algunes vil·les) i amb una completa bibliografia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Arribats a aquest punt, ens adonem, fent balanç, que el
viatge pel món antic al nord-est de Catalunya ha estat una experiència amena i
educativa, però ensems completa i rigorosa. Els autors han fet servir totes les
dades, al seu abast i amb un llenguatge senzill i entenedor, pensat per al gran
públic, per a totes aquelles persones interessades en la història, han tractat
sense excepció cadascun dels aspectes d’aquell món <span style="mso-bidi-font-style: italic;">que<i> </i></span>tot just ara estem començant a besllumar. L’efecte d'una
lectura planera i atractiva s'aconsegueix també gràcies a una abundant documentació
gràfica i a l’absència de notes bibliogràfiques, un detall aquest que ja per si
sol parla de les intencions, plenament aconseguides, dels autors. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Sens dubte, després d'això, el següent pas ha de ser
continuar recuperant els fragments d'antiguitat que hi ha soterrats arreu perquè
les llacunes i incerteses que l'estudi no ha pogut evitar es vagin pal·liant progressivament.
Posar de manifest davant de tots els interessats -professionals i profans- el conjunt
del que sabem és també evidenciar tot el que encara no sabem, i aquest fet
constitueix un altre -l'únic que ens quedava per remarcar- dels grans
assoliments d'aquesta obra.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 10.0pt;">Joan Llinàs i Pol.</span></div>
Joan Llinàs i Polhttp://www.blogger.com/profile/12700109126949844748noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7181619379376033145.post-62329771951229229302014-02-07T22:19:00.000+01:002014-02-07T22:22:40.332+01:00La Via Augusta i el Camí Ral al terme municipal de Sils<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per començar el blog, què millor podem fer que recuperar el primer article que vaig signar? Es va publicar l'any 1989 a la revista Quadern de Sils, promoguda i dirigida aleshores per l'arxiver municipal Lluís Costa. Fa uns quants anys d'això: jove i acabat de llicenciar com era, hi vaig cometre algunes petites inexactituds, però -rellegint-lo- trobo que l'article ha envellit prou bé.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--></span><br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">La Via</span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"> Augusta</span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"> i el Camí Ral al terme municipal de
Sils</span></b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">La comarca de la Selva ha estat sempre un
camí natural que comunica l’Empordà i els passos més orientals del Pirineu amb
la resta de la Península Ibèrica.
Utilitzat des de temps antiquíssims, aquesta via de comunicació fou anomenada
per grecs i cartaginesos Via Heràclia o d'Heràcles. Més tard, amb el domini romà,
esdevingué I'artèria principal de comunicació terrestre de Roma amb Hispània.</span></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Durant el segle I abans de Crist, quan Roma hagué afiançat
el seu domini a tot I'angle nord-occidental de la Mediterrània, es fortificaren
els punts més estratègics d'aquest camí (com el pas del Pirineu o Girona, per
exemple), i s'hi dugueren a terme obres d'empedrament i consolidació, que foren
culminades al voltant de I'any 10
a.c. Llavors governava I'lmperi, Octavi August, qui donà
el seu nom a la via i passà a anomenar-se, en el tram que va des del Pirineu
fins a Cadis, <b><span style="mso-bidi-font-style: italic;">Via Augusta.</span></b></span></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">La importància de la via féu que, desaparegut I'Imperi
Romà, es continués utilitzant de forma gairebé ininterrompuda. A l’edat mitjana
se l’anomenà <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Strata Francisca<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i></b>(camí de França) i, posteriorment,
Camí Ral o Reial, denominació que, en molts llocs ha arribat fins els nostres
dies</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Així, la major part de I'empedrat original de la via romana
s'ha perdut, degut a la continuada utilització del camí que, a èpoques més
recents, devia ser gairebé tot de terra. Això ha suposat algunes dificultats
per a la seva localització, per bé que, en el nostre terme municipal comptem,
en part, amb un avantatge respecte als altres llocs per on passava aquesta via
de comunicació: amb la construcció del ferrocarril i de les carreteres
asfaltades se seguí, per regla general, el camí més dreturer, tal com feien les
grans vies romanes, de manera que alguns trams de la via fèrria Barcelona-
Portbou, de la N-II
i de I'autopista A-7 s'hi superposaren i n'esborraren tot vestigi.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">A Sils, però, el dessecament de I'estany al segle passat
pemeté que totes aquestes noves vies de comunicació no haguessin de donar la
volta que feia el Camí Ral, ja que pogueren oferir un traçat molt més recte en
passar per sobre les terres antigament cobertes per I'aigua. Així, a més de
quedar en desús per al gran tràfic, el Camí Ral es pogué conservar en part com
a camí veïnal i no desaparegué, per bé que, de Mallorquines cap al sud, hagi
quedat emmascarat gairebé del tot pel darrer tram asfaltat de la carretera
comarcal d'Hostalric i Granollers.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-x1YpdJCzRTo/UvSvU0DJ7OI/AAAAAAAAACE/ZTOOBjUtLnI/s1600/Sils_Cami_Ral_Jllinas.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-x1YpdJCzRTo/UvSvU0DJ7OI/AAAAAAAAACE/ZTOOBjUtLnI/s1600/Sils_Cami_Ral_Jllinas.JPG" height="320" width="206" /></a>
</div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Seguiment del camí</span></b>
</div>
</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">El camí, procedent de Girona, a època romana molt possiblement
es bifurcava al lloc actualment anomenat Quatrecamins per dirigir-se a Caldes,
uns quatre km. a I'est, que Ilavors era un important nucli de població. No és
descartable el fet que, en aquest punt, hi hagués situada la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">mansio</b> (lloc de repòs dels viatgers i
de canvi de cavalls situat al peu d’una via romana) anomenada <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Aquis Voconis</b>, per bé que encara no se
n’ha trobat cap vestigi.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Després de Quatrecamins el Camí Ral entra a l’actual
terme municipal de Sils i travessa les terres anomenades la Vel·ladona, a Vallcanera, en
direcció sud-sud-oest, durant uns 1.500 metres, fins que passa per sota un pont
de l’autopista A-7, just allà on es troba amb la riera de la Font del Frare.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Més endavant, el camí enrera es pot seguir durant poc més
d’un quilòmetre, fins que el seu traçat es perd poc abans d’arribar a la riera
de Vallcanera. És però, relativament fàcil esbrinar per on passava degut a les
restes del pont medieval de pedra que creuava l’esmentada riera i que va ser
enderrocat per una crescuda de les aigües la tardor de 1971.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Després, sembla que el camí creuaria la carretera per
prendre la direcció del carrer de Mallorquines –el qual és, de fet, el Camí
Ral- fins l’Hostal de Mallorquines, que té uns clars precedents com a punt de
parada i d’hostatge d’aquesta via de comunicació. Tot seguit, travessaria perpendicularment
l’actual carretera de Santa Coloma i passaria pel carrer anomenat, precisament,
“del Camí Ral”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">A partir d’aquest lloc, el camí
serví per traçar la línia divisòria entre els termes municipals de Sils i
Riudarenes al llarg de més de tres quilòmetres, i està en la seva major part
ocult sota l’asfalt de la carretera d’Hostalric. Passa ben bé al peu del turó
de Puig Ardina, de 135
metres d’alçada, on s’hi localitzaren restes d’època
ibèrica i on s’hi drecen encara dues torres que de ben segur tenien una funció
de vigilància i control del camí.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Poc menys d’un quilòmetre més
endavant ens trobem amb el Mas Rupit (també, com Puig Ardina, a la banda de
Riudarenes), que figura en alguns mapes dels segles XVII i XVIII amb el nom de
Narropit i Narrapit, fet que indueix a pensar que, com Mallorquines, es
tractava també d’un punt de descans i posta. En creuar la riera de Santa
Coloma, la qual anirà seguint a partir d’ara fins a escassa distància
d’Hostalric, el camí abandona definitivament el terme municipal de Sils.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Joan Llinàs i Pol</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Quadern de Sils, núm.3. Ajuntament de
Sils. p.10 (1989)</span></div>
</span>Joan Llinàs i Polhttp://www.blogger.com/profile/12700109126949844748noreply@blogger.com1