divendres, 7 de febrer del 2014

La Via Augusta i el Camí Ral al terme municipal de Sils

Per començar el blog, què millor podem fer que recuperar el primer article que vaig signar? Es va publicar l'any 1989 a la revista Quadern de Sils, promoguda i dirigida aleshores per l'arxiver municipal Lluís Costa. Fa uns quants anys d'això: jove i acabat de llicenciar com era, hi vaig cometre algunes petites inexactituds, però -rellegint-lo- trobo que l'article ha envellit prou bé.


La Via Augusta i el Camí Ral al terme municipal de Sils
La comarca de la Selva ha estat sempre un camí natural que comunica l’Empordà i els passos més orientals del Pirineu amb la resta de la Península Ibèrica. Utilitzat des de temps antiquíssims, aquesta via de comunicació fou anomenada per grecs i cartaginesos Via Heràclia o d'Heràcles. Més tard, amb el domini romà, esdevingué I'artèria principal de comunicació terrestre de Roma amb Hispània.
Durant el segle I abans de Crist, quan Roma hagué afiançat el seu domini a tot I'angle nord-occidental de la Mediterrània, es fortificaren els punts més estratègics d'aquest camí (com el pas del Pirineu o Girona, per exemple), i s'hi dugueren a terme obres d'empedrament i consolidació, que foren culminades al voltant de I'any 10 a.c. Llavors governava I'lmperi, Octavi August, qui donà el seu nom a la via i passà a anomenar-se, en el tram que va des del Pirineu fins a Cadis, Via Augusta.
La importància de la via féu que, desaparegut I'Imperi Romà, es continués utilitzant de forma gairebé ininterrompuda. A l’edat mitjana se l’anomenà Strata Francisca (camí de França) i, posteriorment, Camí Ral o Reial, denominació que, en molts llocs ha arribat fins els nostres dies
Així, la major part de I'empedrat original de la via romana s'ha perdut, degut a la continuada utilització del camí que, a èpoques més recents, devia ser gairebé tot de terra. Això ha suposat algunes dificultats per a la seva localització, per bé que, en el nostre terme municipal comptem, en part, amb un avantatge respecte als altres llocs per on passava aquesta via de comunicació: amb la construcció del ferrocarril i de les carreteres asfaltades se seguí, per regla general, el camí més dreturer, tal com feien les grans vies romanes, de manera que alguns trams de la via fèrria Barcelona- Portbou, de la N-II i de I'autopista A-7 s'hi superposaren i n'esborraren tot vestigi.
A Sils, però, el dessecament de I'estany al segle passat pemeté que totes aquestes noves vies de comunicació no haguessin de donar la volta que feia el Camí Ral, ja que pogueren oferir un traçat molt més recte en passar per sobre les terres antigament cobertes per I'aigua. Així, a més de quedar en desús per al gran tràfic, el Camí Ral es pogué conservar en part com a camí veïnal i no desaparegué, per bé que, de Mallorquines cap al sud, hagi quedat emmascarat gairebé del tot pel darrer tram asfaltat de la carretera comarcal d'Hostalric i Granollers.


 

Seguiment del camí
El camí, procedent de Girona, a època romana molt possiblement es bifurcava al lloc actualment anomenat Quatrecamins per dirigir-se a Caldes, uns quatre km. a I'est, que Ilavors era un important nucli de població. No és descartable el fet que, en aquest punt, hi hagués situada la mansio (lloc de repòs dels viatgers i de canvi de cavalls situat al peu d’una via romana) anomenada Aquis Voconis, per bé que encara no se n’ha trobat cap vestigi.
Després de Quatrecamins el Camí Ral entra a l’actual terme municipal de Sils i travessa les terres anomenades la Vel·ladona, a Vallcanera, en direcció sud-sud-oest, durant uns 1.500 metres, fins que passa per sota un pont de l’autopista A-7, just allà on es troba amb la riera de la Font del Frare.
Més endavant, el camí enrera es pot seguir durant poc més d’un quilòmetre, fins que el seu traçat es perd poc abans d’arribar a la riera de Vallcanera. És però, relativament fàcil esbrinar per on passava degut a les restes del pont medieval de pedra que creuava l’esmentada riera i que va ser enderrocat per una crescuda de les aigües la tardor de 1971.
Després, sembla que el camí creuaria la carretera per prendre la direcció del carrer de Mallorquines –el qual és, de fet, el Camí Ral- fins l’Hostal de Mallorquines, que té uns clars precedents com a punt de parada i d’hostatge d’aquesta via de comunicació. Tot seguit, travessaria perpendicularment l’actual carretera de Santa Coloma i passaria pel carrer anomenat, precisament, “del Camí Ral”.
A partir d’aquest lloc, el camí serví per traçar la línia divisòria entre els termes municipals de Sils i Riudarenes al llarg de més de tres quilòmetres, i està en la seva major part ocult sota l’asfalt de la carretera d’Hostalric. Passa ben bé al peu del turó de Puig Ardina, de 135 metres d’alçada, on s’hi localitzaren restes d’època ibèrica i on s’hi drecen encara dues torres que de ben segur tenien una funció de vigilància i control del camí.
Poc menys d’un quilòmetre més endavant ens trobem amb el Mas Rupit (també, com Puig Ardina, a la banda de Riudarenes), que figura en alguns mapes dels segles XVII i XVIII amb el nom de Narropit i Narrapit, fet que indueix a pensar que, com Mallorquines, es tractava també d’un punt de descans i posta. En creuar la riera de Santa Coloma, la qual anirà seguint a partir d’ara fins a escassa distància d’Hostalric, el camí abandona definitivament el terme municipal de Sils.

Joan Llinàs i Pol
Quadern de Sils, núm.3. Ajuntament de Sils. p.10 (1989)

1 comentari: