El dia 4 d'octubre va
tenir lloc la inauguració de la rehabilitació de les termes romanes del turó de
Sant Grau. Es clou així un procés que va començar l'any 1897 amb l'inici de les
primeres excavacions i que, amb llargues interrupcions, ha durat 118 anys.
 |
| Inauguració de les termes romanes de Caldes de Malavella, el 4 d'octubre de 2015 |
Al segle XIX, després
de 18 segles de funcionament, aquell balneari que els romans havien construït
pels volts de l'any 50 dC fou abandonat. L'edifici, que en els darrers segles
havia estat un hospital de pobres, encara es va emprar com a quarter de
cavalleria durant la tercera guerra carlina (1872-1875). Després s'hi inicià un
desafortunat procés d'espoli que va comportar la desaparició de les voltes i de
la part superior del costat est de l'edifici romà, que fins aleshores s'havia
conservat pràcticament de manera íntegra.
Entre 1897 i 1902,
gràcies al patrocini de l'industrial Pau Estapé i Maristany, i sota la direcció
de Norbert Font i Sagué, s'hi van efectuar les primeres excavacions, que van
posar al descobert la totalitat de la gran piscina central, l'ambulacre, l'aTla
est i part de l'ala sud, mig ocultes per les reformes medievals i per les
acumulacions de concreció calcària que s'hi havien anat formant degut a l'acció
de l'aigua. Posteriorment, cap als anys 20, el que s'havia descobert en
aquestes excavacions fou consolidat i es realitzà una primera adequació del
monument.
 |
| Imatge de les termes romanes a principis del s.XX (Font: Història de la Selva, p.114) |
Però el procés de
recuperació de les termes no s'havia acabat. Quedava encara per conèixer tot el
costat oest, que continuava enterrat, i totes aquelles estructures del monument
romà que, arreu, eren dissimulades i ocultes per la concreció calcària i les
reformes medievals. Així doncs, des de l'Ajuntament de Caldes s'engegà una
iniciativa per concloure definitivament el procés de recuperació de les termes,
que es va concretar en noves excavacions els anys 1990 - 1993. En aquestes
campanyes es va intervenir a les ales sud i oest, que van quedar inacabades, i
es va extreure la capa de concreció que ocultava bona part de la piscina
central, l'ambulacre i una de les estances de l'ala est, tot recuperant-se'n
els paviments originals.
El projecte sofrí una
nova interrupció fins l'any 2002, en què es van reprendre les excavacions. A
partir d'aquí, el Servei de Monuments de la Diputació de Girona ja
va poder redactar un projecte de rehabilitació i museïtzació, que es va
començar a dur a terme el 2006.
 |
| Excavació arqueològica a les termes romanes l'any 2002 |
S'acabaren d'excavar
els darrers racons que quedaven i es realitzaren les consolidacions de
paviments, revestiments i estructures, entre les quals hem de destacar els dos
arcs, que es trobaven en un estat de conservació molt delicat. Es protegí el
monument amb una coberta transparent que reproduïa la hipotètica teulada
original (menys el centre, sobre la piscina, que ha quedat obert) i s'adequà un
recorregut per a les visites, amb tot un seguit de plafons explicatius. Aquesta
darrera fase ha conclòs aquest any, en què, finalment, s'ha pogut inaugurar el
monument.
 |
| Visió general del monument des del nord-oest. |
 |
| Un dels plafons on explico la història del monument acompanyat d'imatges de les diverses intervencions des del 2002. |
Un balneari de dos mil anys
Les termes romanes
del turó de Sant Grau foren construïdes al voltant de l'any 50 dC sobre uns
banys anteriors, del segle II aC, dels quals se n'han trobat algunes restes,
com un petit arc i un enllosat, durant les darreres excavacions.
L'edifici de l'any 50
dC fou construït de cap i de nou seguint un acurat projecte arquitectònic.
L'element central i més important és la gran piscina esglaonada (natatio), de més de 9 m de costat. Està envoltada
d'un passadís perimetral porticat (ambulacre o ambulatio), al qual s'obren, al sud, est i oest, tres ales
d'estances. L'ala sud, on hi havia l'accés als banys i la façana principal
(desapareguda d'antic), està constituïda per cinc habitacions que degueren fer les
funcions de recepció i vestidors.
Les ales est i oest
eren simètriques, composades totes dues per una estança central més gran i dues
de laterals més petites. Destaca l'estança central de l'ala est, on hi havia la
surgència de l'aigua termal (la primitiva deu dels Bullidors) i un espai sacre,
segurament dedicat al déu guaridor Apol·lo. Des d'aquesta sala, que estava decorada
amb pintures murals, l'aigua es dirigia a la piscina gran per una conducció que
travessava l'ambulacre i la pilastra central del porticat est. Les habitacions
laterals de l'ala est, més petites, eren saunes (sudatoria) o sales de massatges.
La natatio renovava l'aigua contínuament
per tal de mantenir la temperatura i evitar, alhora, la formació de concreció
calcària. El desguàs anava a parar a l'estança més meridional de l'ala oest, on
una escala de pedra permetia accedir-hi per a la seva neteja i manteniment. Des
d'aquí, el desguàs connectava amb una gran claveguera de pedra que girava cap
al sud, en direcció a la riera del Lleixiu, on abocava l'aigua.
La resta de l'ala
oest està més malmesa perquè fou enderrocada ja en època romana, pels volts de
l'any 200, en unes reformes que també comportaren la transformació en
piscinetes de les sales petites de l'ala est i en la construcció d'un dipòsit
absidiat a l'extrem sud-oest de l'edifici.
Les darreres
excavacions han revelat que les termes no van deixar de funcionar mai. A l'edat
mitjana es van construir dues petites piscines a l'espai sagrat de la
surgència, que també fou modificada pujant-ne la cota, però la reforma més
important va consistir en la inclusió de l'edifici romà dins de l'estructura del
castell de Caldes. D'aquest castell en coneixem molt bé la muralla del costat
de llevant, fortificada amb tres torres, i una molt petita part de la muralla
sud, que es va construir a l'indret on abans hi havia hagut la façana principal
de l'edifici romà. Conjuntament amb l'obturació de l'antic sistema de desguàs
de l'aigua, això va provocar que aquesta part del balneari quedés periòdicament
inundada i s'anés formant l'acumulació de concreció calcària que l'ha segellat
fins al segle XX.
 |
| Intervenció arqueològica de l'any 2006 entre la muralla medieval i la paret est de les termes romanes de Sant Grau. |
A l'edat moderna les
termes no deixaren de funcionar, sinó que acolliren un hospital de pobres que encara
feia el seu servei a inicis del segle XIX. La fi del balneari romà de Sant Grau
coincideix pràcticament en el temps amb el sorgiment de les primeres cases
modernes de banys, els balnearis Prats i Soler, a mitjans del segle XIX.
Un monument excepcional
El bon estat de
conservació de les termes romanes del turó de Sant Grau s'explica per diversos
factors. Per una banda, perquè es tracta d'una construcció sòlida i molt ben feta,
que va ser útil fins al segle XIX sense necessitat de grans reformes i, per
l'altra, perquè l'acumulació de concreció calcària que s'hi va produir des de
l'edat mitjana va ajudar a protegir una part important de les estructures
construïdes en època romana, que van quedar literalment segellades.
La paret que separa
el costat de migdia de l'ambulacre de les estances de l'ala sud, conservada fins
a la volta i en la qual s'obren els dos magnífics arcs de pedra que tots
coneixem, és la part més remarcable del conjunt, ja que estem parlant d'un cas
de conservació únic a les comarques gironines. Hi hem d'afegir la natatio, conservada de manera íntegra;
tota l'ala est, amb parets que s'apropen als dos metres; i el sistema de
circulació de l'aigua, des del brollador fins a la claveguera, que s'ha pogut
documentar al cent per cent.
És, per tant, un
monument excepcional, perquè tot i els vint segles d'existència encara el tenim
entre nosaltres i perquè és just aquí on va néixer una població que fou
batejada amb el nom d'Aquae Calidae i
que avui en diem Caldes de Malavella.
 |
| Visita guiada realitzada el dia 4 d'octubre dins dels actes d'inauguració de les termes romanes |
Joan Llinàs i Pol
Historiador i
Arqueòleg. Director de les excavacions a les termes romanes del turó de Sant
Grau des de l'any 2002 i col·laborador en el projecte de restauració i
museïtzació del monument.
Director de Projectes i Consultor en Patrimoni Cultural a Atri Cultura i Patrimoni SLU
[text publicat a la revista Aquae. Revista Municipal de Caldes de Malavella. Núm. 52 - Desembre 2015. p.6-8]
