dimecres, 9 d’abril del 2014

Serrallonga: història, mite i llegenda


A vegades, els historiadors, navegant pels arxius, trobem personatges tan famosos com el bandoler Serrallonga. Bona part de la història d'aquest personatge tan mitificat i de la seva família continua amagada en els documents, i nosaltres hem tingut l'oportunitat de descobrir-ne alguns passatges molt interessants durant la nostra investigació La vall de Querós: primeres tasques de la recuperació de la memòria històrica d’un poble cobert per l’aigua. Els resultats de la recerca, entre els quals destaca un enfrontament per l'herència del mas que va durar ni més ni menys que 152 anys, els hem donat a conèixer en un article publicat recentment, del qual n'extractem (*vegeu “Querós. Dades per a la història d’una vall oblidada”, p.189-192) allò que fa referència al mas Serrallonga. N'hem eliminat les notes a peu de pàgina per fer més lleugera la lectura, però citem al final la referència bibliogràfica del treball per a tot aquell que estigui interessat en aprofundir més.
 
Els masos Serrallonga i la Querosa*
Serrallonga, encimbellat a 600 metres d’alçada a llevant de Querós, és el mas més conegut de la parròquia, donat que l’any 1618 la pubilla de la casa, Margarida, es va casar Joan Sala, des d’aleshores conegut amb el nom de Serrallonga i que esdevindria el bandoler més cèlebre del nostre país. Aproximadament a 1 km de distància, baixant cap a la riera de Querós, hi ha la Querosa. La història dels dos masos està íntimament lligada.

El mas Serrallonga l'any 1960, poc abans del seu abandó.

(Fotografia de Salvador Bosch)
Serrallonga i la Querosa van passar a formar una mateixa propietat pels volts del 1537. Abans eren dos masos separats: en el període 1381-1387 el possessor del mas Serrallonga era Bernat de Serrallonga, mentre que el de la Querosa era Pere Querosa, que sembla que encara ho era l’any 1405. L’any 1532 documentem Joan Serrallonga, responsable de les obres de construcció del pont de Querós. L’any 1537, en canvi, trobem que el mas Serrallonga el porta Salvi Querosa, àlies Serrallonga, casat amb Joana, molt probablement pubilla del mas.
A la segona meitat del segle XVI documentem al mas un segon Salvi, que el 1588 casa la pubilla, Margarida, amb Segimon Tallades. Però Segimon mor el 1618, abans que el sogre i havent deixat l’hereu, Miquel, amb només quatre anys d’edat. Aleshores, Salvi Serrallonga, ja ancià, decideix traspassar els dos masos a la néta gran, germana del petit Miquel, també anomenada Margarida, de 17 anys d’edat, tot casant-la amb el jove de Viladrau, Joan Sala. Salvi Serrallonga s’assegura així la continuïtat de l’explotació del mas. 

Imatge idealitzada de Joan Sala, àlies Serrallonga
Margarida menà la hisenda fins el 1652, quan va morir. Fins el 1634, data de l’execució del bandoler a Barcelona, hagué de lluitar amb els seriosos problemes derivats de la carrera delictiva de seu espòs, entre els quals cal destacar la destrucció de la hisenda, que aleshores comprenia els masos Serrallonga, la Querosa, el Cominal i Busquets, l’any 1631, i fins i tot el seu propi empresonament. Després de 1634, tanmateix, Margarida emprengué amb èxit la reconstrucció del patrimoni familiar.
L’any 1651, un any abans de la mort de Margarida, el seu germà Miquel, que hauria d’haver estat hereu i possessor si el pare no hagués mort prematurament, fou expulsat del mas. Intuïm una Margarida malalta i un conflicte per l’herència entre el germà i el fills d’ella, versemblantment l’hereu, Antoni, que es va resoldre a favor d’aquest darrer. Miquel Serrallonga se’n va a viure a la Querosa i els dos masos se separen de bell nou.
Antoni Serrallonga, rector de Querós, menà el mas durant uns cinquanta anys, i després el passà als descendents del seu germà Josep. A les dècades centrals del segle XVIII, el propietari del mas era Pere Serrallonga, nascut el 1692, que fou batlle de Vilanova de Sau l’any 1746. Pel que fa a la Querosa, Miquel Serrallonga apareix portant les regnes del mas els anys 1663 i 1667. Pocs anys més tard, mena la hisenda el seu gendre Pau Illa i Carosa, i l’any 1711 posseeix el mas el fill de Pau, Bernat Carosa Illa i Serrallonga, els cognoms del qual evidencien que no es renuncia a la reclamació del mas Serrallonga, tot i que ja han passat 60 anys. A partir de 1756, apareix Joan Carosa, que trobem repetidament en diversos documents de la segona meitat del segle XVIII.


El pont de Querós, avui amagat per les aigües del pantà de Susqueda,
punt estratègic dels camins de la vall de Querós (Foto: INSPAI)
No sabem si és aquest Joan Carosa o un descendent seu del mateix nom qui el 1803 aconsegueix vèncer per fi els seus parents del mas Serrallonga al cap de 152 anys. La justícia li dóna la raó i el possessor del mas, Francesc Serrallonga, hi ha de renunciar, tot reconeixent que els seus avantpassats van expulsar injustament i amb violència Miquel Serrallonga l’any 1651. Joan Carosa, doncs, va passar aleshores a viure al mas Serrallonga, tot i que es va comprometre a deixar-hi viure i viure’n a Francesc i llur família. El vencedor segella el conflicte pactant el casament del seu fill i hereu Jeroni amb Maria, una de les filles de Francesc.
Es refà així l’antiga unió entre els dos masos, però per ben pocs anys, ja que el 1814 Jeroni, que firma amb els cognoms Carosa i Serrallonga, ven la Querosa a Pere Coma, pagès d’Osor. Les dues propietats ja no tornaran a anar mai més unides. Regidor del terme de Vilanova de Sau l’any 1813, retrobem Jeroni ja vidu i amb 40 anys pels volts del 1830. Acusat, sembla que injustament, d’haver participat en la mort d’una persona a Vic, serà empresonat l’any 1832 i el mas serà encomanat per la Justícia a un administrador de Sant Andreu de Bancells que hi posarà uns masovers que seran acusats de malmenar la hisenda. L’any 1838, havent complert ja condemna, Jeroni Carosa demana la restitució del mas, cosa que aconsegueix. L’any 1848 ha casat la filla gran, Maria, amb Josep Arau, que el 1851 apareix com a responsable de tots dos, sogre i esposa. Més tard, Arau serà regidor de l’ajuntament de Querós, del qual esdevindrà alcalde per un petit període, l’any 1869.
No sabem si fou Arau o un successor seu qui es va acabar venent el mas. En tot cas, l’any 1884 s’embarga la finca al seu propietari, Josep Planas Costa. A principis del segle XX Serrallonga era propietat de Josep Soler i hi vivien masovers. Eren altres temps: al cap de cent anys del conveni de 1803, ni els descendents de Francesc Serrallonga ni els de Joan Carosa vivien a Querós.

Bibliografia:

Llinàs, J.; Llach, E. (2012). La vall de Querós: primeres tasques de la recuperació de la memòria històrica d’un poble cobert per l’aigua. Santa Coloma de Farners: Centre d’Estudis Selvatans. Memòria inèdita.

*Llach, Emma; Llinàs, Joan (2013). “Querós. Dades per a la història d’una vall oblidada”. A: Quaderns de la Selva, núm. 25, p.183-199. Santa Coloma de Farners: Centre d’Estudis Selvatans.